El mestre Sosan ens convida a la no dualitat amb aquests versos del seu Shinjinmei, el poema de la ment de la fe.
“La Via del zen no és difícil,
n’hi ha prou amb no escollir, ni rebutjar.
Quan deixem de buscar o escapar,
s’il·lumina a si mateixa.”
Si el que volem éser connectar amb al ment desperta de la via del zen, n’hi ha prou amb no quedar-nos atrapats en la ment dualista, que constantment tria i rebutja. Taisen Deshimaru deia que si no eduquem la nostra ment, aquesta no es calma mai, i ens acabem posant malalts. “No tinc sort, no sóc feliç, he de trobar feina, he de cultivar i protegir la meva imatge, vull una parella que em faci feliç.” Les eleccions contínues fan que la nostra vida es torni difícil i complicada. Hem d’aprendre a no estar sempre jutjant amb la nostra consciència personal, i això és més fàcil amb la pràctica de zazen.
La ment de la no dualitat
La dinàmica de la pràctica de zazen indueix en la ment una manera de funcionar de no dualitat. Acceptem tot el que apareix en la nostra ment, tant si és agradable com desagradable, en prenem consciència i tornem a enfocar l’atenció en la postura del cos i en la respiració, i ho deixem anar, tant si era agradable, com desagradable. Sens dubte, aquesta és una manera de funcionar de la ment que contrasta clarament amb la manera de funcionar ordinària. Si apareix una cosa desagradable, la rebutjem i la defugim, mentre que si apareix una cosa agradable, ens hi aferrem. Per aquest motiu, la manera de funcionar ordinària ens condueix cap a l’aferrament i el sofriment existencial.
Veure la vacuïtat des de la no dualitat
Aquesta dinàmica de no dualitat de la pràctica de zazen, ens permet intuir la vacuïtat de totes les coses. En resum, que les coses son vacuïtat vol dir que son insubstancials, que no existeixen per si mateixes, sinó per interdependència amb moltes altres coses, que les poden fer aparèixer o desaparèixer, i evidencien així la seva impermanència. És justament al que ens condueix el fet de seguir la dinàmica d’acceptar i deixar anar incondicionalment tot el que apareix en la nosrta ment.
De què serveix veure la vacuïtat de les coses?
Des d’aquest enfocament no dualista, veure la vacuïtat de les coses i de la nostra existència, ens allibera de les visions egòtiques carregades d’aferrament, que son les que generen el sofriment existencial. L’estrès, l’ansietat, la depressió, el sentiment de culpa, es basen en visions que s’aferren a una desproporcionada importància de les coses, a una substancialitat que pròpiament no tenen. En definititva, l’experiència de vacuïtat ens allibera d’aquestes visions i ens obre la consciència a veure les coses tal com son, lliures d’aferrament, lliures de sofriment.
Nansen
Text complet del Shinjinmei, del mestre Sosan en el llibre: Dharma Zen, l’ull de la joiosa revelació, edicions Viena,