Nascut a Saga el 1914, Taisen Deshimaru va ser deixeble del Mestre Kodo Sawaki. Sawaki fou un dels mestres zen més influents del Japó del segle XX, per la seva insistència en la importància de la pràctica del zazen, i per haver obert aquesta pràctica als laics. A diferència de la majoria de mestres zen, Taisen Deshimaru va continuar portant una vida laica mentre seguia les ensenyances del seu mestre. El 1965, poc abans de morir Sawaki, Deshimaru va rebre d’ell l’ordenació de monjo.
Taisen Deshimaru, deixeble de Kodo Sawaki
Després d’un encontre amb Kodo Sawaki al monestir de Soji-ji, Deshimaru es convertí en el seu deixeble i li demanà l’ordenació de monjo. Sawaki li respongué: “No és necessari ser monjo professional, estan tots bojos! És molt rar trobar-ne un que no sigui ordinari. Has de mantenir-te com a bodhisattva; et donaré l’ordenació abans que em mori, quan hagis madurat. El camí d’un bodhisattva que roman al món per ajudar els altres, és molt més penós que el destí d’un monjo que viu retirat en un monestir.” (BLAIN, 2011)
Sembla que en diverses ocasions, l’esposa de Deshimaru va parlar amb Kôdô Sawaki per demanar-li expressament que no ordenés el seu marit. Temia que Deshimaru abandonés la seva família, per recórrer el món acompanyant el seu mestre. Kôdô Sawaki li va dir que no es preocupés, i li va prometre que esperaria fins a l’últim moment de la seva vida, amb el seu consentiment, per donar l’ordenació a Deshimaru. (BLAIN, D, 2011)
Per tot això, Deshimaru no va rebre l’ordenació de monjo que tant anhelava, fins que Kodo Sawaki va estar a les portes de la mort.
L’ordenació de monjo de Taisen Deshimaru
El novembre de 1965, greument malalt, Kôdô Sawaki va fer venir Deshimaru a Antai-ji, per finalment ordenar-lo monjo. Rebé el nom de Mokudo Taisen Deshimaru. Kojun Kishigami Oshô, present en aquest encontre, explica:
“He preparat el bany perfumat amb encens per a la cerimònia, abans que Taisen es posés el kolomo de l’ordenació. Kôdô Sawaki s’havia retirat com a abat del temple d’Antai-ji i residia al primer pis. En aquell moment, Kôdô Sawaki estava tan feble que durant la cerimònia va haver de ser substituït per Uchiyama, abat d’Antai-ji. La cerimònia va continuar al passadís, al costat de l’habitació del mestre. Aquest observava des del seu llit el que Uchiyama feia durant la resta de l’ordenació. El kolomo de monjo i el rakusu van ser lliurats a Deshimaru per Kôdô Sawaki.” (BLAIN, D. 2011)
Vés a portar el Zen a Occident!
Poc abans de morir, el mestre va fer venir Taisen fins al seu llit: “Vull que siguis un veritable monjo. Vés a portar el Zen a Occident. No vull que et quedis aquí al Japó, amb tots aquests monjos professionals que han perdut el sentit del Zen. A l’Índia, a l’època de Bodhidharma, el budisme estava en decadència. El mestre de Bodhidharma, va ordenar a aquest que portés les ensenyances a Orient. De la mateixa manera, el budisme al Japó està agonitzant avui. Llavors, tu, el meu hereu en el Dharma, i només tu, que coneixes la veritable ensenyança de Buda, porta-la amb tu a Occident, perquè el budisme pugui florir de nou.” (BLAIN, D. 2011)
Després, Kôdô Sawaki va treure d’un calaix els seus quaderns sobre el Zen, i els va lliurar a Deshimaru. Li va entregar el seu kesa i el seu kyôsaku, com a símbols del shiho, la transmissió del Dharma. Durant tota la seva vida, Deshimaru, com a deixeble seu consideraria aquests objectes com a veritables relíquies. Kôdô Sawaki va confiar a Kôshô Uchiyama el ketsumyaku (certificat de llinatge) de Deshimaru, i li demanà que s’encarregués d’inscriure’l al registre de l’escola Sôtō. A diferència de Taisen, Kôshô Uchiyama estava perfectament introduït en l’administració del Sôtōshu Shûmuchô. Malauradament, els tràmits administratius van trobar dificultats per completar-se… (BLAIN, D. 2011)
Sesshin en memòria de Kodo Sawaki
El desembre de 1965, “després d’enterrar les cendres del seu mestre, Deshimaru va romandre en Zazen durant 49 dies” (BOVAY, M. 1999, p.135). És a dir, que Taisen Deshimaru va participar en la sesshin de 49 dies en memòria de Kodo Sawaki, dirigida per Uchiyama Roshi a Antai-ji. En lloc dels serveis funeraris a gran escala habituals, Uchiyama Roshi va decidir realitzar una sesshin commemorativa per a Deshimaru, de 49 dies de durada. D’aquesta manera, va subratllar l’èmfasi de Sawaki en el zazen, que mai no pot ser substituït per rituals i cerimònies. La sesshin de 49 dies també es va convertir en el començament del nou estil de sesshin d’Antai-ji. (ANTAIJI web)
El mestre Taisen Deshimaru a Europa
Després d’arribar a França el 1967, Deshimaru va començar a difondre les ensenyances del zen Sōtō a Europa. El 1972 va fundar el Dojo Zen de París a Pernety, que es va convertir en un important centre per a la pràctica del zen sota la seva guia. Aquest dojo va ser el primer que Deshimaru va establir a Europa i va jugar un paper crucial en l’expansió del zen a Occident.
Reconeixement del Shiho de Yamada Reirin
Taisen Deshimaru va rebre el Shiho (la transmissió final del Dharma) de Yamada Reirin el 1975, després de la mort del seu mestre Kôdô Sawaki el 1965. Encara que Deshimaru ja havia rebut el ketsumyaku de Sawaki, aquest no havia estat registrat a la Sotoshu. Per tant, va ser Yamada Reirin, l’abat del temple d’Eihei-ji i una autoritat en la tradició zen Sōtō, qui va completar formalment el procés del Shiho, que és la transmissió definitiva i oficial dins de l’escola zen Sōtō.
Aquesta reconeixença va ser important, ja que va permetre a Deshimaru ser considerat un autèntic mestre zen al Japó i a l’estranger, i li va donar legitimitat per expandir el zen a Europa, particularment a França, on ja havia començat la seva tasca de difusió del zen Sōtō.
El mestre Taisen Deshimaru a Catalunya
L’any 1981, Taisen Deshimaru va ser convidat per un grup de practicants zen a dirigir una sesshin a Caldes de Montbui (Catalunya) i a beneir el Dojo Zen de Barcelona situat al carrer Montcada. Durant el retir, va oferir una ensenyança sobre Kannon, el Bodhisattva de la compassió.
Practiqueu zazen eternament
Durant els 15 anys de la seva estada a Europa, Taisen Deshimaru va educar nombrosos deixebles i, gràcies al seu impuls, es van crear molts centres zen i llocs de pràctica. El 1970 va fundar l’AZI i el 1979, el temple de la Gendronnière.
Una il·lustració del seu llegat es l’ Arbre genealògic de la Grand Sangha de Taisen Deshimaru elaborat l’any 2017 amb motiu de la celebració del 50 aniversari de la seva arrrivada a Europa.
Mor el 1982, després d’haver escampat generosament la llavor del budisme zen a Europa. Abans de marxar cap al Japó per acabar els seus últims dies, Taisen Deshimaru va dir als seus deixebles: “Practiqueu zazen eternament!”
Referències
BLAIN, D., 2011. Sensei: Taisen Deshimaru, maître zen. Paris: Albin Michel. ISBN 2226221522.
DESHIMARU, T. y BARENYS, N., 2010. Autobiografia d’un monjo zen. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. ISBN 9788498832785.
DESHIMARU, T., 2003. La Pràctica del zen. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. vol. 300. ISBN 8484154564.
BOVAY,M. 1999. “Zen”. Editorial Kairos. Barcelona. P135
ANTAIJI web oficial, antaiji.org