El que està passant avui amb la pandèmia, em porta naturalment a un passatge del Shobogenzo Zuimonki, escrit en el segle XIII, per Dogen. Dogen expressa magistralment la força amb què es dedica a la pràctica de la meditació zen. Sense reservar-se res. El breu diàleg amb el seu deixeble i successor, Ejo, il·lumina la Via sense principi ni final.

Ejo li demana:<<Entre les moltes pràctiques que ensenya el Buda, a quina ens hauríem de dedicar amb més fervor?»

Dogen respon: <<La pràctica de meditació zen és la transmissió més fidel, i aquella en què els ancestres s’han concentrat. La pràctica de meditació zen és apropiada per a tothom, i pot ser realitzada tant pels que tenen moltes capacitats, com pels que tenen poques capacitats.

<<Quan jo era a la Xina, i vivia amb la Sangha[1] del meu mestre Nyojo, vaig sentir aquesta veritat. I des d’aleshores he practicat meditació zen, dia i nit. De vegades, quan feia massa fred o massa calor, els altres monjos deixaven de seure en zazen, perquè tenien por de posar-se malalts. Però en aquells moments, jo em deia a mi mateix: “Puc caure malalt i morir, però seguiré fent zazen. Per què aferrar-se a aquest cos? Si no estic malalt encara, per què he de deixar la pràctica? A més, si em moro per practicar zazen, això estarà d’acord amb la meva vocació. Hauré tingut la sort de practicar i morir en una Sangha, dirigida pel més gran mestre de la Xina. I si em moro, seré afortunat de ser acomiadat d’aquest món per aquesta gran Sangha. I si moro assegut en zazen, renaixeré una altra vegada en una Sangha, a causa dels llaços que ha creat la meva pràctica. Viure molt de temps sense seure a practicar, no té cap sentit per a mi.

“D’altra banda, si deixo de practicar zazen, per por de posar-me malalt i morir, podria passar que en el viatge de tornada al Japó, tingués un accident, o morís ofegat, i això seria encara més lamentable!”  I amb una resolució així vaig practicar meditació zen dia i nit, sense descans, i no vaig caure mai malalt. Per això us dic, que us dediqueu només a practicar meditació zen de tot cor, i assolireu tots el despertar. >>

Així es com Dogen animava a tothom a practicar. De la mateixa manera, els moments difícils que estem passant, no són un obstacle, sinó una oportunitat per veure quina és la realitat de la vida que estem vivint. Quina és la realitat, més enllà de les il·lusions que teníem fa quatre dies, i que el vent de la impermanència s’ha emportat?

Ara més que mai, simplement asseguts en meditació zen, podem comprendre la realitat de la nostra existència, i viure en pau i ser feliços, sigui quina sigui la situació que es presenti.

Lluís Nansen Salas

 

 

 

[1] Sangha: Comunitat de practicants budistes conduïda per un mestre.