Satipatthana: Sati: Atenció, Patthana: Quatre fonaments mindfulness
Els quatre fonaments de l’atenció és l’ensenyança del Buda recollida en el Satipatthana, un seguit d’instruccions per activar en la ment el mode de funcionar d’atenció plena, o mindfulness, com es coneix avui. Això significa viure el moment present, sense deixar-se distreure per pensaments sobre el passat o el futur, totalment conscients i presents en l’experiència d’ara mateix. Observar i experimentar les coses tal com són, sense seleccionar-ne unes i rebutjar-ne d’altres. Ens farà falta una bona dosi de tolerància i compassió cap a nosaltres mateixos i els altres, i sobretot hem d’evitar caure en prejudicis o expectatives, i estar oberts a l’aprenentatge.
Mindfulness satipatthana
Els quatre fonaments de mindfulness és un dels ensenyaments centrals del budisme. Fa referència a una pràctica meditativa que busca el desenvolupament de la plena consciència. Si voleu aprofundir en l’ensenyança del Satipatthana, trobareu una bona lectura en el llibre d’Analayo (1). Les instruccions del Satipatthana són molt nombroses i detallades, i això fa que per als no iniciats siguin complexes, difícils d’interpretar, i d’incorporar a la pràctica quotidiana. Ara bé, malgrat la complexitat, si practiquem el zen habitualment, trobarem que l’essencial d’aquesta pràctica ja està integrat de manera implícita en la meditació asseguda zen, el zazen. Per començar, tots els exercicis preliminars, que serveixen per tranquil·litzar i estabilitzar la ment amb la concentració serena, el Samadhi, ja estan incorporats en la pràctica de zazen. De manera que podem passar a practicar els quatre fonaments de mindfulness, que els podem entendre essencialment així:
Consciència del cos
El primer fonament de satipatthana-mindfulness és l’atenció és la consciència del cos i la respiració, que és precisament la base de la pràctica de zazen. La concentració en la postura del cos amb totes les sensacions físiques que l’acompanyen, a la vegada que seguim en tot moment la respiració, com a fil conductor de l’existència.
Consciència de les sensacions
El segon fonament de l’atenció de satipatthana-mindfulness és la consciència de les sensacions, però no és tant l’observació de la sensació en si, sinó la seva afectació en nosaltres, és a dir, si sentim la sensació com a agradable, desagradable, o neutra. El concepte de sensació budista, inclou també les sensacions de la ment, com un punt de vista, una concepció mental. Igualment, un pensament ens pot resultar agradable, desagradable o neutre. És justament l’afectació en nosaltres allò que hem d’observar, perquè és el que connecta amb el següent fonament. Si és agradable, es produirà el desig de perpetuar aquesta sensació o pensament, es produirà avidesa. Si és desagradable, produirà el desig d’apartar aquesta sensació o pensament, apareixerà el rebuig, la ira.
Consciència de l’estat de la ment
El tercer fonament de l’atenció de satipatthana-mindfulness és la consciència de l’estat de la ment, que essencialment significa saber si està present l’avidesa, la ira, o la ignorància. Davant una sensació o pensament desagradable, apareix la intenció d’apartar-lo i, per tant, apareix la ira, o rebuig contra aquesta sensació o pensament. Això ens produirà inquietud, insatisfacció, sofriment. D’altra banda, davant d’una sensació o pensament agradable, apareix la intenció de prolongar o repetir la sensació o pensament i, per tant, també apareix inquietud, insatisfacció, sofriment. D’aquesta manera podem ja realitzar que estem encadenats al sofriment.
Consciència dels factors mentals
El quart fonament de l’atenció de satipatthana-mindfulness és la consciència dels factors que lliguen o alliberen la ment a aquest cicle de sofriment. D’una banda, saber si estan presents els obstacles que encadenen la ment; d’altra banda, saber si estan presents els factors que alliberen la ment. Podem indagar en aquests obstacles i factors, i en les lleis que regeixen aquest procés, més endavant. Adonem-nos, en primer lloc, que si en lloc de posar l’atenció en una sensació o pensament, agradable o desagradable, que ens produeix avidesa o ira, i insatisfacció i sofriment. Posem l’atenció en la respiració, sentir la respiració no és ni agradable, ni desagradable, no ens produeix inquietud, decepció, ni sofriment. La nostra ment s’assossega i s’estabilitza, i retrobem una pau interior que ens reconforta.
Aquest pot ser un primer contacte essencial amb la meditació del Satipatthana. Després de practicar-ho durant un temps i familiaritzar-nos amb cada pas, podrem anar afegint més elements d’atenció, ja en parlarem un altre dia. Fins aleshores, bona pràctica.
(1) Satipathana, The direct path of realization de Bhikkhu Analayo.