En un petit poble a la vora del mar, vivia un home anomenat Joan. Era un home que semblava que mai tenia temps. Sempre corria d’un lloc a l’altre, ocupat amb la seva feina, els seus compromisos familiars i els petits problemes que sorgien cada dia. Els seus amics sovint li deien que havia de prendre’s un descans, però ell sempre responia: “No puc, no tinc temps”.
Amb els anys, en Joan es va adonar que estava cada cop més cansat. Encara que treballava dur, mai se sentia satisfet. Les nits es feien llargues, ja que la seva ment no li permetia descansar. El seu cos demanava calma, però el seu cap no parava. Fins que un dia, mentre passejava per la platja, va trobar-se un home gran que, assegut a la sorra, mirava el mar.
—Què fas? —li va preguntar en Joan, encuriosit.
—Medito —va respondre l’ancià, amb veu tranquil·la.
En Joan va somriure, amb un punt d’escepticisme.
—Jo no tinc temps per aquestes coses —va dir amb un sospir.
L’ancià el va mirar, amb expressió serena.
—És precisament quan creus que no tens temps, quan més ho necessites. Tots tenim el mateix temps, el secret està en com el gastem.
Provar la meditació
Aquelles paraules van ressonar dins del Joan durant dies. Es va adonar que sempre havia estat ocupat per a si mateix. Un matí, va decidir provar-ho. Es va asseure a la platja, com l’ancià, i va intentar calmar la seva ment. Al principi va ser difícil. Els pensaments volaven, les preocupacions li omplien el cap, però de mica en mica, a mesura que seguia practicant cada dia, va començar a sentir alguna cosa diferent.
Després de setmanes de meditació, en Joan es va adonar que, per primera vegada en anys, se sentia tranquil. Va descobrir que en aquell silenci es trobava amb si mateix, amb la seva pròpia essència, una pau que mai havia conegut enmig de la seva vida agitada. Curiosament, el temps semblava estendre’s. Tot i tenir les mateixes obligacions, trobava moments per gaudir dels petits plaers: el so de les onades, el cant dels ocells, o una conversa tranquil·la amb un amic.
Temps per meditar
Segur que aquesta història és molt semblant al que ens passa a molts de nosaltres aquests dies. Després de tornar de vacances, reprenem les nostres activitats i els compromisos augmenten, l’agenda es va omplint, i al final ens sembla que ja no tenim temps per meditar.
Viure amb estrès
A la vegada, aquesta vida plena de compromisos i sobre ocupada, ens produeix estrès, ansietat, insomni, i una fatiga persistent, que fa que ja estiguem pensant en les properes vacances.
Sembla contradictori, però és el principi de qualsevol mal. Ens deixem arrossegar per uns vells hàbits, que ens condueixen cap al sofriment i la infelicitat. I si, a més, pensem que no tenim temps per guarir-nos, que no podem dedicar cap esforç a guarir-nos, no en sortirem mai.
Un o dos dies a la setmana
Al final, no és tan difícil: un o dos dies a la setmana, deixar el que estiguem fent i unir-nos a la meditació amb la comunitat de meditadors, ja sigui presencial o online. Compartir aquesta estona de meditació amb els que tenen unes inquietuds com les nostres, ja és un confort. I donar el nostre temps als altres, per a una bona causa, ens fa sentir millor que qualsevol teràpia.
Salvar el planeta
El model de vida de la societat d’avui ens aboca a convertir-nos en consumidors, de productes de tot tipus, serveis, espectacles, viatges, i dediquem bona part del temps a aconseguir uns ingressos per poder consumir durant la resta de temps. L’Homo sàpiens ha deixat lloc a l’Homo Consumptor i és aquest deliri de consum compulsiu, el que està portant a la destrucció el planeta.
Zazen sense esperit d’obtenció
Les hores que dediquem a la meditació no les dediquem només a la nostra salut, sinó que les dediquem a la salut de tot el planeta. Una persona meditant ocupa menys d’un metre quadrat, consumeix la mínima energia per continuar respirant i mantenir-se despert.
No necessita consumir res més que l’aire que respira. La meditació fa que disminueixin els seus desitjos, el seu afany de consum. No és cap renúncia, el meditador no troba que li falti, ni li sobri res per ser feliç. Per què hauria de córrer darrere coses que no necessita?
Meditar més i consumir menys
Si la humanitat es dediqués a meditar més en lloc de consumir tant, el problema planetari desapareixeria per sí sol. Quantes més persones es dediquin a meditar, més ràpid es reduirà la pressió sobre el planeta. Això és una cosa que podem fer cadascú de nosaltres, per anar sumant. Meditar més i consumir menys.
Nansen