En aquest final de juny sortim d’un període de crisi sanitària de què ja en coneixem tots l’abast. Igual que la foguera de Sant Joan, aquest temps ha cremat moltes coses a què estàvem habituats, i ens empeny irremeiablement cap a un nou cicle. Si en volem treure la part positiva, el confinament ens ha fet reflexionar sobre la manera de viure que portàvem fins ara, i això ens permet orientar-nos de nou. En els períodes de bonança, ens aboquem majoritàriament a perseguir il·lusions, que s’esvaeixen quan les coses van malament, i ens deixen un sentiment de decepció, d’insatisfacció i de pèrdua, que són, a la vegada, els sentiments que ens empenyen cap a la reflexió sobre la naturalesa de la nostra existència. És un cicle de sofriment que es repeteix eternament, el samsara. És en moments com ara quan és més fàcil sortir-ne. Si deixem perdre l’oportunitat, tornarem a quedar atrapats en les il·lusions per qui sap quants anys més del nou cicle.Els temps de crisi són una bona ocasió per reprendre la pràctica espiritual, i dedicar-nos-hi més intensament. La nostra felicitat no depèn del que puguem obtenir del món, sinó de comprendre que l’existència és completa en si mateixa, a través de la pràctica de zazen.
Ara és el moment de reprendre i intensificar la pràctica de zazen compartida. Compartir la pràctica amb els altres, significa meditar presencialment al dojo, o telepresencialment a través del Zoom. Compartir la pràctica de zazen, és el que permet anar més enllà dels condicionaments egoistes, causa principal del sofriment, i únic obstacle cap a la felicitat veritable. Compartir la pràctica de zazen ens ajudarà més que cap altra cosa a recuperar la pau i la serenitat, sigui quina sigui la situació en què ens trobem. Només cal asseure’s una vegada per comprovar-ho. Podeu seure mil, deu mil vegades, la font de zazen és inesgotable, és l’origen i final de totes les existències.
Lluís Nansen Salas
