La foguera del samsara

En aquest final de juny sortim d’un període de crisi sanitària de què ja en coneixem tots l’abast. Igual que la foguera de Sant Joan, aquest temps ha cremat moltes coses a què estàvem habituats, i ens empeny irremeiablement cap a un nou cicle. Si en volem treure la part positiva, el confinament ens ha fet reflexionar sobre la manera de viure que portàvem fins ara, i això ens permet orientar-nos de nou. En els períodes de bonança, ens aboquem majoritàriament a perseguir il·lusions, que s’esvaeixen quan les coses van malament, i ens deixen un sentiment de decepció, d’insatisfacció i de pèrdua, que són, a la vegada, els sentiments que ens empenyen cap a la reflexió sobre la naturalesa de la nostra existència. És un cicle de sofriment que es repeteix eternament, el samsara. És en moments com ara quan és més fàcil sortir-ne. Si deixem perdre l’oportunitat, tornarem a quedar atrapats en les il·lusions per qui sap quants anys més del nou cicle.
Els temps de crisi són una bona ocasió per reprendre la pràctica espiritual, i dedicar-nos-hi més intensament. La nostra felicitat no depèn del que puguem obtenir del món, sinó de comprendre que l’existència és completa en si mateixa, a través de la pràctica de zazen.
Ara és el moment de reprendre i intensificar la pràctica de zazen compartida. Compartir la pràctica amb els altres, significa meditar presencialment al dojo, o telepresencialment a través del Zoom. Compartir la pràctica de zazen, és el que permet anar més enllà dels condicionaments egoistes, causa principal del sofriment, i únic obstacle cap a la felicitat veritable. Compartir la pràctica de zazen ens ajudarà més que cap altra cosa a recuperar la pau i la serenitat, sigui quina sigui la situació en què ens trobem. Només cal asseure’s una vegada per comprovar-ho. Podeu seure mil, deu mil vegades, la font de zazen és inesgotable, és l’origen i final de totes les existències.

Lluís Nansen Salas