Després que el Buda preguntés a Mahakashyapa sobre la Bodhicitta, aquest va dir: “La ment desperta i la ment que aspira a despertar els altres primer, són indistingibles. Però la ment que aspira a despertar els altres és més difícil de trobar. Em prosterno davant la ment que aspira a despertar els altres primer.”
Bodhicitta, la ment que aspira a despertar els altres primer
Kashyapa parla del que en sànscrit s’anomena la Bodhicitta, i en japonès Bodaishin, la ment que aspira a despertar els altres abans que un mateix. Com ensenya el Buda en el Sutra del Lotus, desenvolupar i fer créixer aquesta Bodhicitta és fonamental per al despertar complet, indispensable per alliberar-nos d’arrel de tots els sofriments.
Si només ens esforcem a practicar per al nostre benefici i benestar personal, per molt que ens esforcem, per molt que purifiquem el nostre cos i la nostra ment, no estarem fent altra cosa que alimentar la idea d’un jo il·lusori, com si hi hagués un jo que pogués despertar sol, que pogués gaudir tot sol de la felicitat. Però resulta que el fet de creure en el jo il·lusori, de sostenir una manera de funcionar egoista de la nostra ment, és precisament l’obstacle que ens impedeix despertar completament, l’arrel de tot el nostre sofriment.
Bodaishin en la tradició zen
És per això que tots els grans mestres de la nostra tradició zen s’han esforçat tant en ensenyar a desenvolupar i fer créixer la bodaishin, l’esperit de despertar els altres primer, perquè aquesta és la manera de transcendir el jo, i despertar completament amb tots els éssers.
I com podem desenvolupar la bodhicitta? Quines coses concretes podem fer? Per a desenvolupar la bodaishin no cal recitar cap mantra màgic, ni adquirir cap coneixement secret, és molt senzill, tot el que cal fer és practicar amb els altres.
Practicar amb els altres
Practicar amb els altres, tal com fem en el dojo els set dies de la setmana. O practicar a la sesshin, el retir zen, com farem al juny i a l’agost. Així es desenvolupa la bodhicitta. Implica coses tan insignificants com haver de deixar alguna cosa personal per venir a meditar amb els altres; o com acceptar les imperfeccions dels altres i les nostres pròpies, i asseure’ns junts. Són aquestes petites coses les que fan créixer la bodaishin.
El camí del Zen, el camí de la meditació, és un camí que només podem fer junts. Encara que cadascú de nosaltres tinguem la nostra vida, les nostres ocupacions, la nostra família, només podem realitzar completament aquesta Via si la realitzem junts.
És el Gran Vehicle, la comunitat de meditadors de la qual formem part. Protegir aquesta comunitat, ajudar a empènyer aquest Gran Vehicle, és també desenvolupar i fer créixer la bodhicitta.
Protegir la comunitat és protegir el dojo i les seves activitats, donar suport econòmic amb la nostra aportació mensual, i mantenir-la fins i tot quan estem uns mesos sense venir, o si vivim lluny i venim poc sovint. Mantenir aquest suport pensant en els altres, que trobin un lloc per meditar, com l’hem trobat nosaltres, es també desenvolupar i fer créixer la bodhicitta.
En definitiva, tot el que puguem donar per a la pràctica dels altres, especialment si el que donem som nosaltres mateixos, fa engegantir aquest esperit del despertar que compartim amb tots els éssers.
Lluís Nansen
Autor de Dharma Zen, l’ull de la joiosa revelació, edicions viena