Kodo Sawaki (1880-1965) va ser un influent mestre zen japonès, conegut per revitalitzar la pràctica del Zen Sōtō al Japó durant el segle XX. Va néixer a Tsu, al Japó, i va quedar orfe a una edat primerenca. Malgrat una infantesa difícil, després de la mort de la seva mare, Sawaki es va interessar pel budisme zen, i tenia la vocació de fer-se monjo.
El monjo Kodo Sawaki
El 1896, va marxar cap a Eihei-ji, però un cop allà va patir nombroses dificultats. Com que no venia recomanat, no va poder esdevenir monjo zen immediatament, i va haver d’acceptar el lloc de servent.
Tot i això, va aconseguir aprendre la pràctica del zazen. Finalment, el 1897, sota la guia de Sawada Koho Oshō, al temple de Kyūshū, va ser ordenat monjo zen amb el nom de Kōdō. Va romandre amb aquest mestre durant dos anys. Posteriorment, va conèixer Fueoka Sunum Oshō, que li va ensenyar el veritable camí: no buscar el satori ni cap altra meta, sinó simplement seure en zazen.
Sempre dedicat a la pràctica del zazen
El 1908, Kodo Sawaki, amb 29 anys, va ingressar a l’escola Horyu-ji de Nara, on va estudiar filosofia, sense abandonar mai la pràctica constant de zazen, ni l’estudi del Mestre Dogen. El 1912, va ser nomenat primer assistent al dojo de Yōsen-ji. Més tard, va viure un període de retir en solitud, dedicat intensament a la pràctica de la meditació zen, en un petit temple a la província de Nara.
El 1916, va deixar aquest retir per convertir-se en professor al Daiji-ji Sōdō. A partir de 1923, va començar a recórrer el Japó oferint conferències i guiant sesshin (retirs de meditació). El 1935, es va unir a la Universitat de Komazawa com a professor, on va impartir classes sobre literatura zen i va dirigir la pràctica del zazen. Després va assumir el rol de godo al temple Sōji-ji. Abans de la guerra, el 1940, també va dirigir el temple de muntanya, Tengyō Zen-en.
Kōdō sense llar
Al llarg de la seva vida, el Mestre Kodo Sawaki va emfasitzar la importància del zazen (meditació asseguda) com a essència del Zen, i en va promoure la pràctica, tant entre monjos com entre laics.
L’anomenaven “Kōdō sense llar” per la seva negativa a quedar-se en un sol temple; en lloc d’això, viatjava per tot el Japó ensenyant i organitzant retirs de meditació o sesshin.
Durant la guerra russo-japonesa, Sawaki va ser reclutat a l’exèrcit, fet que va marcar un període difícil en la seva vida, tot i que va continuar compromès amb la pràctica del zazen. Després de la guerra, va tornar al Japó i va seguir amb el seu ensenyament en diversos temples, i també com a professor a la Universitat de Komazawa.
El Mestre Kodo Sawaki a Antaiji
Kodo Sawaki va tenir un paper decisiu en la transformació del temple Antaiji. Originalment fundat el 1921 com a centre d’estudis acadèmics del Shōbōgenzō de Dōgen, Antaiji estava en declivi després de la Segona Guerra Mundial. El 1949, el Mestre Kodo Sawaki i el seu deixeble Kosho Uchiyama van revitalitzar el temple, i el convertiren en un lloc dedicat a la pràctica pura del zazen.
La direcció de Sawaki a Antaiji consistí en allunyar-se dels estudis acadèmics i erudits del budisme, i promoure, en canvi, una pràctica del Zen centrada en la meditació zen i l’autoconeixement. Això el va portar a fer un estil de vida rigorós, enfocat en el zazen i la mendicitat formal, allunyat dels grans temples amb mètodes més institucionals. Antaiji, sota la influència de Sawaki, es va transformar en un centre zen referent de la pràctica del zazen austera i autèntica.
El seu llegat a Antaiji perdura, i l’enfocament de la pràctica pura que va impulsar continua essent la base del temple, i atreu practicants d’arreu del món que busquen un Zen simple i directe.
El llegat del kesa del Mestre Kodo Sawaki a Taisen Deshimaru
El mestre Kodo Sawaki va tenir una profunda influència en Taisen Deshimaru, que es va convertir en el seu deixeble el 1936 i el va seguir durant gairebé 30 anys, en una relació íntima de mestre a deixeble. Sawaki va inculcar en Deshimaru la importància de la pràctica del zazen com a cor del Zen. Sawaki rebutjava l’enfocament institucionalitzat del budisme, i va promoure una pràctica zen més senzilla i accessible, una cosa que Deshimaru va adoptar i més tard va portar a Europa.
Abans de la seva mort el 1965, Sawaki va ordenar monjo a Deshimaru, i li llegà el seu kesa (la vestimenta tradicional del monjo) i li encarregà la missió de difondre el Zen a Occident. Deshimaru va complir aquest mandat viatjant a França el 1967, on va establir nombrosos centres de pràctica zen i va popularitzar l’escola Sōtō a Europa. Gràcies a la influència de Sawaki, Deshimaru va continuar promovent una pràctica Zen basada en la simplicitat i la universalitat del zazen, i va estendre aquesta visió a nous contextos culturals.