Una vegada hi havia un vell mestre zen que vivia amb la seva comunitat en un petit temple perdut a la muntanya. L’emperador, coneixedor de la seva saviesa, el va convidar a un gran Festival budista, on els participants recitaven sutres durant varis dies i gaudien d’abundants i exquisits menjars oferts pels cuiners del palau. El mestre va acceptar de mala gana allunyar-se de la seva comunitat, però va pensar que era millor no provocar la ira de l’emperador. Un cop va ser al Festival, mentre els participants recitaven sutres i degustaven els saborosos menjars, el mestre es quedà completament immòbil, assegut en zazen, sense recitar res, ni menjar res. L’emperador el va veure, i li va preguntar, “mestre, per què no recites sutres com els altres?” I el mestre, assegut en zazen, va respondre, “quan inspiro, recito milers de sutres, quan expiro recito milers de sutres.” L’emperador no ho va entendre, i va continuar divertint-se en el Festival. El vell mestre només li explicava que si posem atenció a la respiració, és quan veiem el Dharma, la realitat tal com és, i d’això és del que parlen els milers de sutres. No cal anar a cap festival espiritual, n’hi ha prou amb seure en zazen i respirar conscientment.
Seure en zazen i respirar
I per què seure en zazen? No n’hi ha prou amb estar atent a la respiració? La postura del cos juga un paper molt important: canvia la manera de funcionar de la nostra ment. Generalment vivim immersos en un fil continu de pensament, allunyat de la realitat del cos i de la nostra existència present. La postura de zazen exigeix una implicació constant de cos, ment i respiració, i ens condueix a una vivència completa del cos i ment, estretament units per la respiració. Asseguts amb les cames creuades i l’esquena dreta, empenyem el terra amb els genolls i el cel amb la coroneta, estirant la columna vertebral, obrint i relaxant les espatlles, arquejant les lumbars cap a l’interior i sentint els isquis que es claven en el zafu, el ventre queda distès i relaxat, i es produeix la respiració llarga i profunda en el hara.
Què és el hara
Hara, en japonès significa “estómac”, però en el Zen fa referència al punt situat a l’abdomen, uns tres dits per sota el melic. El concepte de hara es emprat en diverses arts de la cultura japonesa, la medicina oriental, les arts marcials, i l’espiritualitat. El hara es considera el centre d’equilibri del cos, el nucli de l’energia vital. Concentrar l’energia en el hara genera força, voluntat, poder. La medicina oriental associa la bona salut amb un hara fort i equilibrat. El hara es relaciona amb la força interna, la intuïció i l’autoconeixement. Connectar amb el hara ens permet estar més desperts i conscients, i ser més autèntics en la vida quotidiana.
Com practicar la respiració en el hara
Enfoca’t en sentir la respiració en el hara, i genera una respiració més profunda, relaxada i centrada. La postura de zazen és la que va millor, perquè et permet estar immòbil, amb el cos relaxat, i a la vegada ben despert i atent. Pren consciència de la respiració dirigint l’atenció cap al ventre. En inspirar, permet que l’aire entri pel nas de manera natural, mentre sents com s’expandeix l’abdomen. Imagina que estàs omplint el hara amb aire. Deixa que el diafragma es mogui cap avall, els pulmons s’omplin completament. En expirar, deixa que l’aire surti suaument pel nas, sentint com l’abdomen es contrau de manera natural, a mesura que l’aire és expulsat. Allibera’t de qualsevol tensió o preocupació amb cada exhalació. Intenta mantenir un ritme constant i relaxat, sense forçar, ni contenir la respiració. Deixa que la respiració flueixi de manera natural i sense esforç. Centra la ment en la sensació de la respiració en el hara. Si la teva ment divaga, simplement redirigeix l’atenció cap a la respiració i el moviment de l’abdomen. Practicar la respiració en el hara ajuda a calmar la ment i reduir el flux de pensaments, ens sentim més tranquils i centrats, i la nostra energia vital augmenta.
Udols de drac en un arbre sec
En el Zen hi ha moltes històries que ens recorden la respiració en el hara, un dels exemples més coneguts és el koan mu. Quan el mestre li demana a un estudiant, mostra’m “mu”, no espera una resposta intel·lectual, “mu” vol dir res, no hi ha res que es pugui atrapar amb paraules, tot el que pot expressar l’estudiant és la seva vivència de la respiració en el moment present. Aquest “mu” com el mugit d’una vaca, com la respiració d’un nadó, només pot mostrar una vivència arrelada en la respiració en el hara. Igual que una altra història, en què un estudiant pregunta sobre els udols de drac en un arbre sec, és a dir, el xiulet del vent en passar pel tronc buit d’un arbre sec, una evocació de la respiració en el hara en la postura de zazen. “¿Hi ha algú capaç de sentir els udols de drac en un arbre sec? Sosan respon: “En el món sencer no hi ha ningú que no els hagi sentit.” Li tornen a preguntar: “¿I què canten els dracs?” I Sosan respon: “Encara que no s’entenguin les seves paraules, tothom que escolta el seu cant, perd el jo.”
Lluís Nansen, Barcelona, 25 de juliol de 2023