Fukanzazengi. Per a la difusió universal dels principis de zazen. El Mestre Dogen (1200-1256) el va escriure als vint-i-vuit anys, quan va tornar al Japó per fundar el Zen Soto. Traducció: Lluís Salas.
Cerquem la veritat quan, de fet, aquesta ho penetra tot. Per què hauríem de mantenir-nos en la pràctica i en l’experiència? L’autèntic vehicle, el Dharma, existeix naturalment. Per què hauríem d’esforçar-nos en estudiar-lo? A més, la naturalesa de Buda està més enllà de la pols del món. Qui podria creure que existeix un mitjà per a desempolsar-la? Si, en general, no ens allunyem gaire de la condició normal: de què serveix un entrenament rigorós?
Tanmateix, només que hi hagi una desviació d’una centèsima o d’una mil·lèsima, ens allunyem tant com ho està el cel de la terra. Si es manifesta la més petita preferència, o la més petita antipatia, l’esperit es perd en la confusió. Orgullosos de la nostra comprensió i satisfets de la nostra realització, creiem veure la naturalesa de les coses i estar en possessió de la veritat, i creiem haver adquirit una saviesa capaç de penetrar el cel. Però deambulem per remotes esferes intel·lectuals, i intentem comprendre amb el pensament quan, en realitat, hem perdut completament el vigorós camí d’abandonar cos i ment.
¿És necessari que parli de Buda, que posseïa el coneixement innat? Encara se sent la influència dels sis anys que va viure assegut en lotus, en una immobilitat total. ¿I de Bodhidharma, el transmissor de la postura de zazen, de qui fins avui es conserva el record dels seus nou anys de meditació davant d’una paret? Si ha estat així amb els sants de l’antiguitat, per què els homes d’avui no haurien de poder fer el mateix esforç?
En conseqüència, heu d’abandonar una pràctica fonamentada en la comprensió intel·lectual, que corre darrere les paraules i les segueix al peu de la lletra. Heu d’aprendre a fer mitja volta, i a dirigir la vostra llum vers l’interior, per il·luminar la vostra veritable naturalesa. El cos i la ment s’esvairan per si mateixos, i apareixerà el vostre rostre original. Si volem aconseguir el que és inefable, hem de practicar el que és inefable, ara mateix.
Per a practicar el zen, convé una cambra silenciosa. Mengeu i beveu sòbriament. Rebutgeu tot compromís, i abandoneu qualsevol assumpte. No penseu: “Això està bé, això està malament.” No prengueu partit, ni a favor, ni en contra. Deixeu de conduir els moviments de la ment, la voluntat i la consciència. Deixeu de fer consideracions intel·lectuals d’imatges, pensaments, i reflexions. No tingueu cap desig de tornar-vos Buda. Si no ho féssiu així, quina diferència hi hauria entre estar assegut o estirat?
Estenem una catifa en el lloc on ens asseurem, i hi col·loquem un coixí rodó al damunt; podem seure en la postura del lotus complet, o en la postura del mig lotus. Per seure en la postura del lotus complet, primer posem el peu dret sobre la cuixa esquerra, i després posem el peu esquerre sobre la cuixa dreta. Per seure en la postura del mig lotus, posem simplement el peu esquerre sobre la cuixa dreta.
Vestim-nos amb roba folgada i neta. Aleshores posem la mà dreta sobre el peu esquerre, i la mà esquerra sobre el palmell de la mà dreta. Els polzes es toquen, i s’aguanten l’un en l’altre. Asseguem-nos correctament, amb l’esquena recta. Sense inclinar-nos ni a l’esquerra, ni a la dreta, ni endavant, ni endarrere. Les orelles han d’estar alineades amb les espatlles, i el nas alineat amb el melic, posem la llengua contra el paladar i mantinguem els llavis i les dents tancades, mantinguem els ulls oberts, i respirem suaument pel nas. Quan ja s’ha estabilitzat la postura asseguda, fem una exhalació completa, i ens balancegem a esquerra i a dreta. Asseguts, immòbils com muntanyes, i amb el pensament mes enllà del pensament. Com podem pensar mes enllà del pensament? Deixar passar els pensaments. Aquest és en essència l’art de zazen.
El zazen de què parlo no és només l’aprenentatge de la concentració, es la pacífica i joiosa porta del Dharma, és la pràctica i experiència d’un despertar perfecte. Zazen és la manifestació de la realitat última. Trampes i trames no ho podran aconseguir mai. Si obteniu el seu cor, sereu semblants al drac quan entra a l’aigua, i al tigre quan s’endinsa a la muntanya. Mentre practiquem zazen, es manifesta el veritable Dharma, que ens allibera de la torpor i de la dispersió.
Quan ens aixequem, ho fem movent-nos lentament, incorporant-nos calmadament, no ho hauríem de fer amb presses o violentament. En el passat, aquells que transcendiren l’ordinari i el sagrat, i aquells que van morir asseguts o dempeus, confiaven plenament en aquest poder. A més, van fer girar la roda del Dharma, amb un dit, una bandera, una agulla, o una maça; i ho van fer realitat amb a un ventall, un puny, un bastó, o un crit, això no pot ser mai comprès pel pensament dualista de l’home. I encara menys, no pot ser assolit per poders místics.
Està més enllà del que l’home sent i veu, ¿no és, potser, un principi anterior als coneixements i a les percepcions?
Dit això, tant se val si som intel·ligents o no. No hi ha diferència entre l’estúpid i l’espavilat. Quan ens concentrem amb una ment unificada en la pràctica de zazen, és quan estem veritablement seguint la Via. La pràctica/experiència és pura per naturalesa. Les accions són més justes i constants, és una qüestió de quotidianitat.
En aquest mon i en d’altres, tant a l’Índia com a la Xina, i en totes direccions, tots mantenen la mateixa postura de Buda, i només són indulgents amb els rituals. Tots són fervorosos devots de la meditació asseguda, i s’hi abandonen tranquil·lament. Malgrat que es digui que hi ha tantes diferències com homes, tots segueixen la Via de la mateixa manera, practicant zazen. Per què abandonar el seient que us està reservat a casa, per errar per les terres polsegoses d’altres reialmes? Un sol pas en fals, i ens separem del moment present.
Hem tingut la sort única de néixer en forma humana. No perdem els dies i les nits en va. Mantinguem-nos i recolzem-nos en la base essencial de l’ensenyament de Buda. Qui buscaria un plaer inútil en la guspira sorgida del sílex? El cos és com una gota de rosada sobre un bri d’herba, la vida passa com un llamp. De cop s’esvaeix. Desapareix en un instant.
Jo us imploro, nobles amics, a aprendre de l’experiència. No us aficioneu a les imatges, per després tenir por davant d’un drac real. Esforceu-vos sincerament en el camí directe. Reverencieu aquells que han anat més enllà de l’estudi, sense intenció d’obtenir res. Correspongueu a la il·luminació dels budes. Sigueu merescuts hereus del samadhi dels patriarques. Si practiqueu així molt de temps, esdevindreu com ells mateixos. La casa del tresor s’obrirà, i en podreu disposar lliurement.
