La  nit del proppassat dia de Sant Jordi va morir el Pare Massot. Josep Massot i Muntaner era monjo de Montserrat. Tres dies abans de morir encara va seure davant l’ordinador, i m’escrivia: “Avui m’han donat d’alta per segona vegada i ja soc a Montserrat. De moment estic impossibilitat i no et puc ajudar gaire.” Em donava algunes orientacions, i acabà amb “una abraçada.” El Pare Massot ens va ajudar en la publicació de les primeres traduccions al català del mestre Taisen Deshimaru, a l’editorial que dirigia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

La pràctica del zen, l’original en francès de la qual és de 1974, la va publicar Josep Oriol Avila el 1976, a Cedel, una editorial casolana de Viladrau, amagant el nom sota un “Jose O. Avila”, per por a la censura franquista imperant, amb traducció al castellà de Rafael Gómez. Més tard, el 1979, la va publicar Kairós, en traducció de Neus Samblancat i Pere Rovira, també en castellà. Quan vam proposar al Pare Massot la publicació al català d’aquesta obra de referència de Taisen Deshimaru, no només va acceptar de seguida, sinó que sabia perfectament qui era Taisen Deshimaru, i ens va sorprendre dient que la Biblioteca de Montserrat compta amb la majoria dels seus títols. La vam publicar el 2003, i més tard en vam fer una segona edició. Vam tornar a contactar amb ell per a publicar el 2010 la versió catalana de l’Autobiografia d’un monjo zen (l’original en francès és de 1977), que ja comptava amb una traducció al castellà de Dokusho Villalba, de 1982. El Pare Massot també va obrir la revista Serra d’Or a temes de Budisme i de Zen, on vam publicar algun articles.

Dissabte 30 d’abril després del zazen del matí, cantarem el nom del Pare Massot, treballador infatigable, persona generosa i oberta, i d’una cultura impressionant, en la cerimònia d’homenatge al mestre Taisen Deshimaru, que va portar la pràctica del Zen a Europa i de qui commemorem els 40 anys de la seva mort, un dia 30 d’abril. Amb aquest esdeveniment contribuïm a fer una mica més íntimes la nostra pràctica mil·lenària del Zen i la nostra mil·lenària muntanya de Montserrat.

Natàlia Barenys

(la muntanya de Montserrat de la imatge prové d’un gravat de Francesc Domingo)