Dissabte 1 de desembre va tenir lloc al Centre Cívic de Sant Agustí, la VIII Jornada de budisme a Catalunya, organitzada per la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes. Sota el lema “Com vivim els budistes”, la jornada proposava 8 diàlegs per preguntar, opinar, i escoltar tot el que els budistes poden aportar a la societat d’avui. Lluís Nansen Salas va dirigir un dels tallers més concorreguts, que plantejava el tema de la meditació: “Com vivim els budistes la meditació”. En el primer vídeo podeu veure les conclusions sobre el taller reportades per Lluís Nansen, acompanyat del monjo Sergi Almirall. En el segon vídeo algunes de les frases aportades pels participants al taller, dites des de l’experiència i el desig de compartir-la.

VIII JORNADA CCEB, 1 DE DESEMBRE 2018 – Centre Cívic de Sant Agustí, Barcelona
Transcripció del Video sobre el taller com vivim els budistes la meditació moderat pel mestre zen Lluís Nansen Salas
En el nostre grup hem parlat de la meditació, de com vivim els budistes la meditació. Hem començat fent una introducció sobre la influència de la meditació en el cervell, i també de com veiem des de la nostra perspectiva, la relació que hi ha entre la pràctica de la meditació i el despertar, com ho veiem des de la nostra tradició, amb unes paraules del mestre Dogen, que ho compara amb un peix que neda en l’oceà. El peix neda en l’oceà, i l’oceà és il·limitat, no s’acaba, no hi ha cap camí, ni cap lloc on arribar, la pràctica i el despertar són el mateix: la pràctica és nedar en el despertar, i aquest despertar no té límits, no hi ha cap lloc on arribar. A partir d’aquí hem treballat a la classe per veure la importància que té la meditació en la nostra pràctica. De veure com la meditació ens ajuda a canviar la manera de funcionar de la nostra ment, d’aquesta ment del samsara, que va sempre darrere dels desitjos, escollint i rebutjant, que sempre busca obtenir alguna cosa, i com amb la meditació podem capgirar aquesta manera de funcionar, i entrar en una manera de funcionar sense intenció d’obtenir, com deia la nostra companya Gabriela, una ment mushotoku. I aquest sense intenció d’obtenir, ni sense intenció d’escapar, ens connecta amb el cervell més primitiu, com deia el Pepe, el cervell reptilià, per bé que a mi no m’acaba de convèncer aquesta definició, però sí que és una part més profunda del nostre cervell en què podem sentir que simplement som, sense que es produeixi cap separació entre jo i els altres, entre jo i el món, és la manera original de funcionar de la ment. I és amb la meditació que hi podem connectar més fàcilment. I, a partir de la meditació, ens serà més fàcil aplicar-ho en la resta d’activitats de la vida quotidiana, amb els preceptes, en el nostre dia a dia. Fer-ho des d’aquest contacte amb la ment original, amb la manera de funcionar d ela ment que ens dona la practica de la meditació asseguda
Hem comentat també que recentment la meditació s’està popularitzant, no només gràcies a la divulgació del mindfulness, sinó amb múltiples investigacions científiques. Penseu que si en el segle passat va haver-hi una dotzena d’investigacions sobre aquest tema aproximadament, en aquests últims anys, es compten uns 6.000 treballs d’investigació, i segurament hi haurà més descobertes en el futur immediat. Això és a causa de l’interès que han despertat en la ciència els efectes de la meditació en el cervell. Molts ja els coneixeu: per una banda, es desenvolupa l’atenció i la concentració. A causa de la manera de treballar avui, els múltiples mitjans tecnològics, les xarxes, els estímuls infinits, tot això fa que sigui difícil sostenir l’atenció i la concentració, i la meditació ens hi pot ajudar.
D’altra banda, la meditació també ens dona eines per al control emocional, ens dona la capacitat d’observar el que apareix a la nostra ment. La meditació ens dona més capacitat de reflexió durant l’escàs segon que hi ha entre que es produeix un estímul i la reacció emocional automàtica que li segueix. Aquest segon, amb un bon treball de l’atenció, es pot tornar un llarg i etern segon, en què podem veure tot el que succeeix a la nostra ment, a mesura que estem més i més entrenats en l’art de la meditació.
També, en les investigacions més recents, s’ha estudiat l’efecte que té la meditació en la percepció del dolor. Precisament, una de les qüestions que han sortit a la sessió d’aquest matí, ha estat sobre el dolor durant la meditació: què hem de fer si ens fan mal els genolls durant la meditació? Hem de deixar-la? Hem de continuar? Justament, el moment en què apareix la sensació de dolor durant la meditació, es converteix en una oportunitat per observar aquesta sensació en si mateixa. Observem com creix i, si esperem una mica, sense reaccionar emocionalment, aquesta sensació de dolor es debilita, va desapareixent. La podem veure aparèixer i desaparèixer. Aquest exercici que durant la meditació d’observar el dolor milers de vegades, desenvolupa una capacitat per tolerar el dolor que es precisament el que han mesurat aquestes investigacions, en la majoria dels meditadors. No cal dir l’efecte tan beneficiós que això representa per a les malalties tan esteses avui en la nostra societat, com l’estrès, les depressions, o les crisis d’ansietat, degudes a la pressió a què ens sotmet el sistema en què vivim, a l’excés d’informació que rebem. I això fa que sigui cada vegada més necessari poder donar eines per tal que tots els éssers puguin alliberar-se de totes aquestes formes de sofriment. I no només de la seva simptomatologia, no es tracta només d’oferir la meditació com s’ofereixen altres tècniques de benestar, tècniques de relaxació, o les formes més simplificades del mindfulness, sinó utilitzar la meditació i l’atenció plena per anar a l’arrel d’aquestes sofriment, a l’arrel de els depressions sempre hi ha els tres verins, avidesa, odi i ignorància i com mes capaços siguem d’arribar fins a l’arrel. Mes capaços serem d’alliberar-nos dels nostres condicionaments
Els investigadors Goleman i Davidson han fet una investigació recent, en què han treballat amb meditadors ioguis que fan moltes hores de meditació. Aquests dos investigadors ja havien fet altres investigacions, amb més o menys bons resultats, i ho han contrastat amb altres estudis d’altres autors, i han constatat certs errors en els plantejaments, com és el fet de no tenir en compte quin tipus de meditació es feia, o les hores de meditació acumulades pels subjectes d’estudi. Han tingut en compte això, i han fet un nou treball de camp, en què han pogut constatar que aquestes efectes beneficiosos de què parlàvem, quins efectes apareixen des del primer moment en què comencem la meditació, però amb els meditadors més veterans han vist com la pràctica de la meditació va canviant i configurant el cervell dels meditadors, canviant algunes zones del cervell on augmenta el teixit neuronal, que, entre altres coses reforcen les capacitats funcionals i la finesa en l’atenció. Això es pot mesurar amb exercicis de parpelleig atencional, que, pel que a nosaltres ens interessa, si ho apliquem a la nostra pràctica, aquesta reducció del parpelleig atencional significa que, en observar les nostres emocions, la nostra atenció és cada vegada més fina. Tenim més capacitat per adonar-nos de moments més petits, com més entrenament tenim en la meditació.
Ha estat amb aquests estudis que han descobert també l’aparició en els grans meditadors d’unes series d’ones cerebrals, les ones gamma, que es corresponen amb una major interconnexió cerebral i una major plasticitat del cervell. És a dir, la capacitat del cervell per canviar en funció de l’activitat que estiguem fent. La capacitat d’adaptar-se als canvis en qualsevol moment.
Havent fet aquesta introducció, en el taller hem tractat de veure com encaixar la meditació amb la nostra vida quotidiana, tan plena de compromisos. I tots hem estat d’acord en veure l’important que era per a tots els que érem allí la meditació per a la nostra vida. Alguns han dit que la meditació els dona més empatia i compassió cap als altres, altres han parlat de la creativitat, que la meditació els dona una major capacitat de creació. També han sortit qüestions sobre el fet de meditar en grup o en solitari, què és més recomanable? I hem estat d’acord que, segons les circumstàncies o condicionaments de cadascú, hem d’adaptar-ho a la nostra pràctica, però també hem estat d’acord en les bondats de la pràctica amb la Sangha, amb la comunitat. Algú ha fet l’analogia d’un bri d’herba, que per si sol poc pot fer, però que si n’ajuntes molts, pots fer una escombra, o com deia el mestre Deshimaru: un tronc no fa una foguera, molts troncs fan foguera. A la vegada practicant amb els altres, estem permetent que els altres facin meditació amb nosaltres. També ha sortit el tema del benestar, si la meditació serveix per a trobar benestar, o no. I que més enllà de si trobem benestar o no, la meditació ens dona una visió directa de la realitat, és una pràctica d’introspecció que ens dona una visió de la nostra naturalesa més íntima, i és això el que més ens pot ajudar a desenvolupar la pràctica.
S’ha parlat de la importància de seguir un mestre, i del mestre interior. I que aquest esperit de despertar amb els altres, aquest esperit compassiu d’alliberar del sofriment a les persones abans que a un mateix, és el nostre mestre interior.
Ha sortit el tema de la pràctica de l’atenció plena en la vida quotidiana. Fins a quin punt era suficient la pràctica de mindfulness, o si calia fer meditació i aquí hem dit que dedicar un temps específic a seure, és el que ens permet treballar les actituds de la meditació, de no escollir, ni rebutjar, i sense intenció d’obtenir, coses que són molt difícils de practicar quan estem en moviment. Com que la meditació ens fa entrar en contacte amb la nostra ment original, això ens permet aplicar-ho més fàcilment a la vida quotidiana, que no pas si intentem anar directament a l’atenció plena, sense haver fet un treball de meditació.
També s’ha comentat que avui hi ha molts centres i molts llocs on fer meditació, com passa amb l’atenció plena, que també es una de les ensenyances del buda. I hem reflexionat sobre el fet que no hi ha cap mal en què s’estenguin les pràctiques de meditació i atenció plena, perquè així més persones hi tenen accés. És cert que a vegades no es fa amb el rigor a què estem acostumats nosaltres , però aquí es on entra la nostra labor: en un moment en què la societat hi està tan interessada, és l’ocasió d’introduir la nostra pràctica d’antiga tradició i experiència, per tal que aquestes pràctiques actuals no es quedin en el superficial, tractant només el simptomàtic, i puguem obrir la porta a tots els que han despertat el seu interès, per tal que arribin a l’alliberació i el despertar de la ment.
Cada persona ha dit amb una frase què era per a ell meditar, i ara el Sergi us les llegirà:
Meditació és atenció. Atenció és estimar.
Descobrir i aprofundir, treballar per ser millor persona per arribar al despertar .
El treball d’observació interna, introspecció, reflexió, anàlisi del funcionament de la ment perquè ens serveixi en el viure de cada moment.
Trobar la meva veritable naturalesa per arribar a la saviesa i la felicitat.
L’art de comptar amb la nostra creativitat tant en el que ens agrada com en el que no, i finalment veure que no hi ha diferència.
Tenir consciència de formar part d’un tot més ampli i sortir del petit jo.
Aprofundir al fons dels meus dimonis.
Estar a soles amb mi mateix.
Observar deixant fluir.
Intentar contemplar la ment clara i espaiosa.
Estar present en l’aquí i l’ara.
Al final algú ha dit que es feia molt difícil expressar amb paraules el que sentim per la meditació, i tots hi hem estat d’acord.