El Col·loqui Zen i Art va tenir lloc diumenge 17 de gener, amb els artistes presents al dojo i el públic assistent per zoom
Quina influència té la meditació en la sensibilitat, en la inspiració, o en la creativitat? A partir de la pràctica de zazen, la ment flueix contínuament i no es queda estancada en res. ¿Està aleshores més receptiva a les sensacions, més disponible per a la inspiració, més oberta a la creativitat? El passat diumenge 17 de gener de 2021, els artistes de Zen Kannon van reflexionar sobre això, i van compartir les seves experiències en un col·loqui obert, en què el públic s’havia connectat per zoom. El Primer Col·loqui Zen i Art, és una iniciativa de Zen Kannon, que permet als artistes reflexionar sobre l’art i el procés de creació, des de la perspectiva de la meditació zen i la pràctica del Zen
El mestre LLUÍS NANSEN SALAS va obrir el col·loqui amb uns versos del mestre Nyojo:
El rostre original està més enllà del naixement i la mort.
La primavera entra en una pintura de flors de prunera.
Versos que va comentar el seu deixeble, el mestre Dogen: “Quan vulgueu pintar la primavera, no pinteu pruneres, pinteu directament la primavera. Pintar pruneres és pintar pruneres. No és encara pintar la primavera. La primavera és primavera quan entra directament en la pintura. Deixeu que les flors de prunera comencin la primavera. Deixeu que la primavera entri en la pintura. Així és com el mestre Nyojo clarificava l’ull del vertader Dharma transmès pels budes, així obria l’ull de Buda en la flor de prunera.” Segons LLUÍS NANSEN, el mestre Nyojo compara en aquests versos el misteri de la vida amb el misteri de l’art. El rostre original, la naturalesa original, entra en la vida dels éssers, igual que la primavera entra en una pintura de flors de prunera. Dogen, va dir NANSEN, esprem la comparació per parlar de l’art més enllà de les formes, i més enllà de l’ego. És com si Dogen ens digués: Si vols despertar a la realitat de buda, aparta’t, i permet que emergeixi la naturalesa original. O el que és el mateix, si vols plasmar la primavera en la teva obra, aparta’t, i deixa que la primavera entri en la teva obra.
Podem dir que aquesta és l’actitud zen a l’hora de crear una obra? Si bé és evident que hi ha un jo que agafa voluntàriament ja sigui un pinzell, ja sigui un violí, per als meditadors zen és possible crear més enllà del jo. Una creació sublim és la que transcendeix el jo de l’artista, i per aquest motiu transmet aquesta transcendència a l’espectador. Però perquè això succeeixi, també es necessari que l’espectador percebi l’obra més enllà del seu propi jo. Nansen va afirmar que és aleshores quan artista i espectador es troben en una realitat no nascuda, en l’espai de la no creació; i va acabar la presentació del col·loqui amb aquest poema de Dogen:
Veure amb tot el cos i ment;
escoltar amb tot el cos i ment;
i ho comprenem íntimament.
A continuació va passar la paraula als artistes meditadors, perquè expliquessin com entenen la seva relació entre el Zen i l’Art.
El procés de creació
Per al XANU, pintor i artista visual, el text de Dogen expressa l’essencial del procés de creació, així com la situació en què s’ha de situar l’artista o qualsevol persona que vulgui expressar-se. Xanu té una escola de pintura, i en el seu cas l’art i el Zen s’han trobat de forma natural. Quan un alumne li diu que mentre crea se sent desconnectat, ell li diu “quan pintes una pera, oblida tot el que saps, simplement sigues conscient”, això no és estar desconnectat, sinó tot el contrari. La creació és aquell moment de lucidesa. Xanu està convençut que mentre existeixi l’ésser humà, existirà l’art, perquè l’home necessita expressar-se. En ell, l’Art i el Zen són dos camins que s’han trobat feliçment.
El sentit de transcendència
ISABEL BANAL, artista visual, va començar citant un poema de Joan Brossa:
Què fem? On anem?
D’on venim?
Però aquí hi ha una caixa de llapis
de colors.
Per a ella, l’art ha de fer perceptible allò inexplicable, i això la connecta profundament amb el fet de meditar. Va coincidir amb el XANU, en què en zazen havia reconegut maneres de fer que ja eren seves, com si el zazen fos una cosa innata en els éssers humans. Així mateix, associa a la pràctica del Zen la senzillesa en l’art, l’intentar dir-ho tot amb molt poc, i va fer al·lusió a un text d’Antoni Tàpies i de filosofia oriental. Gràcies al zazen, Isabel ha trobat en el seu treball la quietud, el silenci, la concentració i el saber estar. ISABEL BANAL treballa amb el color blanc, i el fet de meditar davant de la paret, és ja de per si un exercici apassionant. El zazen li ha reforçat la concentració, i la intensitat de l’observació de les coses que l’envolten, que al cap i a la fi són el motor del seu treball. Va assegurar que el sentit de transcendència i la serenitat que aporta el Zen li han reforçat el treball.
Ser conscient de fluir
ITZEL RAMOS, pianista i compositora mexicana, va començar a practicar el Zen per suggeriment de la seva parella. Ella també va trobar moltes connexions entre la seva pràctica del piano i la meditació. El Zen l’ajuda a estar més tranquil·la, a estudiar millor el piano, ha après a ser conscient d’estar fluint amb la música. No és una cosa tan fàcil, va advertir, perquè moltes vegades es descobria tocant i al mateix temps pensant en la llista de la compra. Gràcies a la meditació, ara és més conscient de l’estat present de la ment mentre toca el piano.
Improvisar i acceptar la imperfecció
PASCAL MORENTE fa música improvisada tecno, underground, black, i tot en directe, i ho fa perquè la gent balli i “tingui un viatge”. Com la ISABEL, veu que el seu art es relaciona amb el Zen en quant al minimalisme. El jazz tenia per a ell una certa complexitat, i últimament toca amb molt poques notes. L’altre aspecte que relaciona el Zen amb el seu art és el de l’acceptació de l’acabat imperfecte. Quan sorgeix un so que s’acaba crear, accepta el so que ha sortit, encara que sigui un so brut. Al final, al que a ell l’interessa és que els sons transmetin força emocional a l’oient, una certa transcendència, per fer que l’espectador viatgi a les seves zones obscures.
La inspiració
Al DANI PUIG, músic, l’interessa el concepte de la inspiració, que ja a l’antiga Grècia es considerava una deïtat, per la qual érem tocats. Ell té la sensació que des que va començar zazen és més proper a això. El zazen l’ajuda a tenir el terreny de la consciència ben abonat, estar disponible a les paraules i sons que vagin sorgint. Quan està connectat amb l’Univers i se sent petit, en aquell moment pot sorgir una espurna i quelcom es dispara. Així relaciona poesia i música, i va estirant d’aquest fil. Com més lliure i abonat està el terreny, més se sent com un canal net i pur, i tot surt de manera més fluïda, i les paraules s’encadenen una darrere l’altra, les tria amb cura i les uneix amb música que emocioni. El Zen l’ajuda en la feina d’ensenyar música amb el mètode Edgar Willems, a ser més present, a saber estar present en cada cosa que fa en la vida quotidiana.
Disciplina i paciència
DAVY LYONS, cantautor irlandès, va començar dient que fa molt poc que practica zazen, sis mesos, però que ja ha notat la influència de la meditació, que la disciplina de la pràctica del Zen ha posat ordre a la seva vida, ara se sent més enfocat, i més sa, i més feliç. Ell creu, malgrat els tòpics, que una persona més feliç és més productiva. Davy confessa no tenir gaire fe en la inspiració, com a quelcom que ve del cel, de cop i volta. Sí que pot succeir que aparegui una imatge, una lletra, però per a ell el més important és el treball. El zazen l’ha reforçat en la creació de música i lletres. El seu mètode de treball consisteix a posar-se sistemàticament a treballar dues hores diàries, amb la guitarra, paper i bolígraf, sense el mòbil, i sense aixecar-se per a res. Si no li surt res, accepta que no li surt res, si el que li surt és dolent, accepta que és dolent, la pròxima vegada serà millor. L’important és la disciplina.
La meditació, segons ell, té moltes semblances amb aquesta tècnica d’escriure: la disciplina, l’actitud mushotoku [fer les coses sense esperar obtenir res personal], la paciència. El zazen l’ajuda a entrar en flow i a ser més creatiu. Aquí va intervenir el JON, que va dir que no hi ha cap fórmula concreta. Si he de composar, i vull aconseguir alguna cosa, com que allà hi ha un objectiu, aleshores, em bloquejo, va dir.
Acceptar la frustració
Al JON UNANUA, músic del País Basc, el zazen i la pràctica l’han ajudat molt en la concentració. Creu que per ser creatiu s’ha d’estar concentrat, i que estar concentrat no és tan fàcil. Jon va plantejar també el tema de la frustració. Els artistes són, per una banda, molt sensibles, i a la vegada, tenen molt ego, no poden evitar comparar-se, pensar si el que fan arriba a la gent. Voler treure el que duus a dins i no trobar el camí per expressar-ho, porta frustració i lluita interior, i aquesta és una de les coses que l’ha fet patir més com a músic. El zazen l’ha ajudat en aquest procés d’estar en pau amb ell mateix. Quan fa alguna cosa que no és perfecta, acceptar-ho, i pensar que les coses milloren quan vas practicant, tot va millorant quan mantens la pràctica i ets disciplinat, i no treballes esperant algun resultat, sinó perquè t’agrada el que estàs fent, i t’abandones, i vas arribant, o no, on volies anar.
JON considera que si està present aquesta lluita interna, no es treballa bé, i que quan ell és més creatiu és quan està tranquil, no quan pensa que el que fa no val res, o no arriba a ningú. En això l’ha ajudat molt el zazen.
Abandonar l’ego
Al VÍCTOR MATEO, violista, el text de Dogen li va suggerir el fet de ser un amb l’acció, el fet d’oblidar-se d’un mateix quan està interpretant. És una qüestió de pràctica, d’anar practicant cada dia, va dir. El zazen i el mindfulness són en aquest sentit el que més l’ha ajudat. Cada dia durant una estona, el cos i la ment aprenen a estar en un estat de concentració i de deixar anar. Quan fa sessions llargues meditació, i després es posa a tocar, és molt diferent que quan ve de la feina i està molt actiu, perquè no està tan flexible, no està tan creatiu. Quan ve d’un retir i agafa l’instrument se sent molt connectat. Els músics, va assegurar, quan toquen en directe en un concert, és quan estan més concentrats, perquè tenen un públic davant, i la por els fa estar en alerta, perquè estan nerviosos, és com si estiguessin sobre una corda fluixa, i el temps passa volant. Això pot semblar el contrari d’estar en zazen, va dir, però no és així. Al VÍCTOR li preocupa l’educació musical que incideix massa en cultivar l’ego dels músics. Des de petits els inculquen a tocar perfecte, les notes, el ritme, la postura, tot ha de ser perfecte, i també hi ha escoles que animen en excés els alumnes a fer concursos, a obtenir premis, tot això és el que més ha allunyat al Víctor de ser feliç amb la música, ell només vol tocar l’instrument i prou, amb tranquil·litat.
A partir de la pràctica de zazen, observa aquests impulsos egòtics, de comparar-se amb els altres, de l’exigència amb un mateix, i comprèn que això és el que li ha fet més mal en la vida. Amb el zazen és conscient d’això, i intenta no inculcar als seus alumnes aquests pensaments egoistes. Aquí el PASCAL va afegir que el procés creatiu té a veure amb abandonar, amb oblidar, estar molt relaxat, encara que la ment estigui dispersa. És quan l’ego de l’artista desapareix, que surt la creació, va dir. Els músics quan ningú els mira, és quan millor els surt la improvisació. Això el portà a plantejar la dicotomia entre el jo disciplinat i l’abandó d’aquest jo.
Oblidar la tècnica i fondre’s amb l’acció
El XANU va corroborar-ho, dient que el Zen ens ajuda a ser més conscients. És cert que els artistes han de cultivar la tècnica, però en música, en art, o simplement com a éssers humans, tots podem ser creatius. Hi ha un moment per aprendre, per racionalitzar quin és el problema, però en el moment de la creació, cal oblidar-ho tot, i confiar. Quan abandones el que saps, el cervell de sobte connecta amb una olor, per exemple, i aleshores surt allò. El Zen et dona eines per situar-te en aquest punt. Oblidar-te de tot. Veure realment el que passa, i no fer-se preguntes. El Zen és l’art de la vida. És molt important. La ISABEL va reconèixer haver-se emocionat de veure com el fenomen de la creació, ja sigui des de la disciplina, la inspiració, l’acceptació de l’error, estava unint tots els artistes presents a la taula. L’important per a ella és fondre’s amb el que s’està fent.
La creativitat en cada cosa que fem
El JON va intervenir per fer una pregunta clau: què és l’art? Perquè, segons com, va dir, les llenties que fa la seva àvia són art, fetes amb concentració, amb experiència. Així, la creació està en el dia a dia, en tot el que fem. Si estem atents, concentrats, podem ser creatius en la música, en la pintura, en les relacions humanes, amb la parella, la família, amb un mateix. La creativitat és tot això. Una persona del públic va agrair que els artistes compartissin les seves experiències. I va preguntar si algú de la taula podia explicar quina és la metodologia que fa servir per a la creativitat en la vida diària. El JON respongué que, com el DAVY, la creació s’ha de practicar, la inspiració ve quan estàs treballant i mantens la disciplina. És cert que pot venir de sobte en un passeig, però ha d’haver-hi molt de treball darrere. Recordà que en el llibre de Suzuki, Ment zen, ment de principiant es diu que perquè surti aigua de la font, en primer lloc ha d’haver-hi aigua. Perquè el zazen tingui efecte, ha d’haver-hi pràctica. En la creació també és així, perquè hi hagi inspiració, ha d’haver-hi treball. I ho va il·lustrar amb una anècdota reveladora: “L’altre dia assajant, vam parar per fer un cafè, i s’havia acabat el cafè. Algú va dir <<no hi ha cafè?>>, un altre va xiular una melodia, un va dir quatre paraules, i aleshores vam dir, <<això podria ser un tema.>> Aquesta és la meva experiència.” La ITZEL va dir que per a ella és la mescla de les dues coses. Com a músic, en en el moment de crear, tant si estàs accelerat mentalment, com tranquil, és igual, l’important és l’acceptació de l’estat d’ànim, com en zazen. Pot sortir autèntic art, sigui quin sigui el teu estat d’ànim. L’art de viure és acceptar-ho tot.
Coneixement, emoció i tècnica
Segons el XANU hi ha tres centres, un és la raó, el coneixement; el segon centre és saber sentir, ja que si algú es com una pedra no serà mai artista, cal l’emoció, sentir les coses; i el tercer centre és la tècnica, si no saps tocar prou la guitarra, les teves idees tampoc les arribaràs a expressar. La suma de les tres coses és necessària. I a partir d’aquí hi ha infinites maneres de crear. Algú que no té emoció, pot saber molta tècnica, però és fred i no transmet. I el Zen t’ajuda a ser conscient d’això. El moment de reconnectar, de concentrar-te, et dona eines per obrir finestres, i que els camins es trobin. El DANI afegí que cal l’equilibri entre seny i rauxa, el ying i el yang, la constància en el treball i la inspiració. Una balança interna entre els dos pols. Practicar zazen i mindfulness ens ajuda a estar disponibles a l’hora de crear. És important la tècnica i també ho és alliberar-se de la tècnica.
