El voluntariat en el Zen
El voluntariat és, sens dubte, una de les vies espirituals més universals compartida per totes les tradicions. Amb relació a l’àmbit del Zen japonès, se’n diu Samu i paral·lelament a l’Índia, Karma-ioga. Treball voluntari, o voluntariat, vol dir al capdavall dedicar el nostre esforç i la nostra energia a fer tasques en benefici de la comunitat, desinteressadament, sense esperar res a canvi.
Generalment, a la majoria de les tradicions espirituals, el treball voluntari, o voluntariat, té un paper primordial. Fins i tot, hi ha qui deixa altres pràctiques espirituals, com l’oració, per dedicar-se només al treball voluntari. Ara bé, en el Zen, com sabem, el zazen ocupa sempre el primer lloc, és la base de tot. Per aquest motiu, el treball voluntari, voluntariat, en el Zen no es pot entendre sense el zazen. Seure en zazen abans de fer el Samu, el treball voluntari, és natural, i gràcies a això, aquest s’impregna del Samadhi de Zazen.
Una història Zen
Una vegada, un vell mestre estava treballant a l’hort de la comunitat. Sempre ho havia fet, fins i tot quan havia assumit el càrrec d’abat. Tenia vuitanta anys, i seguia treballant a l’hort amb la seva aixada, sota el sol. Uns monjos joves es van compadir d’ell, i per aquest motiu li van dir:
-Ets molt ancià per treballar tan durament, per què no deixes aquest treball als més joves?
Tanmateix, el vell monjo els va agrair la seva atenció, i els va dir: -He dedicat tota la meva vida a servir la comunitat, per què hauria de deixar de fer-ho ara?
Un dia sense treballar, un dia sense menjar
Però els joves, amb la bona intenció de dispensar-lo del dur treball, l’endemà li havien amagat l’aixada i les eines. En conseqüència, al matí, el vell monjo, en veure’s desproveït de les seves eines de treball, va seure pacíficament en zazen en un racó de l’hort. Va passar el matí, i més tard va arribar l’hora de dinar. Tothom va deixar la feina per anar a menjar, però el vell va continuar meditant serenament. Així va passar també la tarda, i quan es va fer l’hora de sopar, tampoc es va aixecar. Un dels monjos joves se li apropà, i li va preguntar:
-No has menjat res en tot el dia, és que tampoc penses venir a sopar?
L’ancià li va respondre: -Un dia sense treballar, un dia sense menjar.
En sentir això, els joves monjos finalment van comprendre. A continuació li van tornar les eines, mentre li agraïen el seu ensenyament.
Aquesta història serveix per il·lustrar l’esperit zen.
