L’any 2019 el Dojo Zen Barcelona Kannon inicia el projecte Acció Zen a la Ciutat, amb una sèrie de meditacions en diferents punts de la ciutat de Barcelona. Amb aquest tipus d’accions es pretén acostar la meditació a la gent, i per això baixem al carrer, que és on hi ha la gent, perquè creiem que aquesta és l’acció social del practicant zen, aquesta és l’activitat solidària del bodhisattva, aquest és el budisme compromès del monjo zen: ensenyar la meditació a la gent, perquè cadascú, des de la pròpia pràctica, segons les seves habilitats i des del seu àmbit d’acció, doni el millor de si mateix a la societat i al món sencer. Gassho!
Meditació per la Pau a la Festa Major de la dreta de l’Eixample Maig de 2025
Meditació Zen a l’acampada jove de plaça universitat el novembre de 2019
Acció Zen a la plaça Universitat. Dilluns 10 juny 2019. Meditació al carrer
Acció Zen al MACBA. 17 de març de 2019. Meditació al carrer
Una acció zen de silenci i presència — Plaça Castella, febrer de 2019
Al cor de la ciutat, la Plaça Castella es va aturar per un instant. A l’hora convinguda, un grup de practicants del Dojo Zen Barcelona Kannon es van reunir en silenci, obrint un espai interior enmig del soroll urbà. Sense pancartes ostentoses, sense paraules cridades, només matí fred, llum suau i respiracions que es fan visibles en l’aire.
Van estendre estores i coixins, van prendre posició (zazen) i van deixar que el temps es desplegués sense imposicions. Els vianants s’hi van acostar amb curiositat; alguns es van quedar, s’hi van incorporar, d’altres van seguir el seu camí observant. El so distant dels cotxes, la remor de conversa, el vent que remog a penes les fulles — tot això es va convertir en part de la respiració col·lectiva, en element del silenci compartit, un silenci d’una meditació de carrer.
L’acció no tenia finalitat prosèlita ni espectacle. Era un recordatori: que dins del caos exterior hi ha un lloc de calma, accessible, que no depèn de condicions ideollògiques ni circumstàncies externes. Era una invitació silenciosa a mirar cap a dins, veure el que hi ha, acceptar-lo i tornar a sortir cap al món amb una mica més de lucidesa.
A l’acabar, els practicants es van aixecar. Ningú no va cridar: «Gràcies!». Van plegar les estores i van marxar amb lentitud. La plaça va recobrar el seu ritme habitual. Però per uns instants, havia estat també un temple de meditació al carrer.
