Indra i la guineu. Ensenyances zen a Lluçà 5

Lluís Nansen Salas, 2024, Indra i la Guineu, Ensenyances zen a Lluçà 5, Barcelona, Edicions Zen Kannon

Mostra del mondo a Indra i la guineu

Pregunta sobre els quatre dhyana

Estudiant: Sobre la qüestió dels quatre dhyanes, vaig bastant despistat. Per exemple, entenc que és un estat de goig que va transformant-se en estat d’equanimitat. Llavors, segons el que llegeixo, el que s’ha de fer amb l’estat de goig és sostreure l’ego que experimenta el goig i no sé si va així. Què significa equanimitat? I en què es diferencia de goig? No ho sé, si em pots donar una pista…

Resposta sobre els quatre dhyana

Nansen: Bé, en els quatre dhyanes es tracta d’anar-nos desprenent dels diferents aferraments de la nostra ment.

Primer dhyana

Comencem per desprendre’ns del món dels desigs i de les expectatives, i això ens permet entrar en el primer dhyana. Tot això es fa a partir de la pràctica del zazen. Realment és difícil de veure tots aquests despreniments amb una estona petita de meditació, però si fem llargues meditacions, com les que fem en el retir, podem anar observant com, al principi, estem atrapats encara en el món del desig i dels impulsos egoistes, i a mesura que ens en podem desprendre, entrem en aquest primer dhyana.

Segon dhyana

Després, és clar, tot i que ens haguem desprès del desig i de l’aversió, encara hi ha un lluita interna entre els contraris: entre el que ens agrada i el que no ens agrada, entre el que creiem que és just i injust, entre el bé i el mal, i tot això encara ens manté dintre d’una certa inquietud i ànsia, i en el moment en què ens en podem alliberar, i abandonar aquesta lluita entre els contraris i entrar en la ment de la consciència de la no-dualitat, això ens allibera. Perquè, realment, quan estem en aquesta lluita entre contraris, per exemple, quan estem en una situació de pensar si és just o no és just, això ens produeix una inquietud, que podem abandonar en el moment en què ens desprenem d’aquesta lluita entre els contraris.

Tercer dhyana

I després, el següent pas és adonar-se que hi ha un subjecte de tota la nostra percepció, que hi ha un jo que també crea una percepció de dualitat entre el jo i el que aquest jo percep, entre el jo i aquest jo que pensa i, per tant, també a mesura que anem aprofundint en la meditació ens podem desprendre d’aquesta creença en el jo, aquesta tendència que tenim, que ve donada precisament per la nostra percepció, que ens fa crear la idea que hi ha un jo que percep i un jo que pensa, que és una cosa fixa a la nostra ment. I la creença que el jo és una cosa fixa és una de les arrels del nostre sofriment.

En el transcurs de la meditació, hi ha moments en què ens podem desprendre d’aquesta creença, i és quan ens sentim despresos del jo, com si no hi hagués un jo que estigués vivint l’experiència, sinó que és l’experiència per ella mateixa, que és viscuda, i això produeix goig.

Quart dhyana

Cada vegada que ens desprenem d’alguna cosa, ens produeix un goig. És com quan portem una motxilla carregada i la deixem, sentim una sensació d’alleujament i de goig. Cadascun d’aquests goigs és una mica diferent, perquè depèn d’allò de què ens hem desprès. Precisament això marca com sentirem aquell goig, i les sensacions són una mica diferents en cada cas que ens anem desprenent d’alguna cosa.
I, finalment, també ens podem desprendre d’aquest goig i de les ganes de buscar aquest goig. Perquè quan descobrim el goig en la meditació, ens pot aparèixer el desig de buscar-lo, de gaudir-lo. Aleshores també és el moment de poder-nos desprendre de buscar aquest goig.

Equanimitat

Llavors la ment entra en una equanimitat, en la qual tenim la sensació que no ens sobra ni ens falta res, que simplement som, sense voler, ni desitjar res.
Tots, en algun moment, al llarg de la sesshin, podem passar per aquests despreniments, i entrar en aquesta equanimitat i en aquest sentiment de simplement ser. Només cal que seguim les instruccions, i seguim les pautes que marca la sesshin, que ens condueixen veritablement a anar experimentant i anar-nos desprenent de tot això. Però realment és necessari seguir totes les pautes si volem poder experimentar-ho, perquè, per exemple, si ens movem, si no mantenim la immobilitat, ens quedem en el que hi hagi abans del primer dhyana.

La inmobilitat de la postura de zazen

Això de moure’s és seguir un desig, el desig de moure’ns, i ens movem. I en el moment en què ens movem, caiem fora d’aquests estats de concentració més profunds, i tornem al món ordinari immediatament. En el precís moment que fem un moviment voluntari, la nostra ment torna de nou al punt de partida. Per això insisteixo tant que intenteu mantenir la immobilitat. Si quan ens ve l’impuls de “Ara em mouria. Necessito moure’m”, si en aquest moment esperem una mica més, aleshores aquest desig desapareix, i a més a més la nostra ment pot fer un tomb i entrar en un estat de més despreniment, i canviar la seva manera de funcionar. Al llarg de la sesshin són uns estats de concentració que podem anar experimentant.

Extracte del llibre Lluís Nansen Salas, 2024, Indra i la Guineu, Ensenyances zen a Lluçà 5, Barcelona, Edicions Zen Kannon