Sentarse en zazen es tocar directamente la mente de Buda. Buda despertó mientras hacía zazen bajo el árbol de la Bodhi. Transmitió a Mahakashyapa la práctica de este despertar. Y, más tarde, esta transmisión ha pasado de maestro a discípulo, por el hecho de sentarse juntos en zazen. Un discípulo que hace zazen tiene la posibilidad de despertar, y de recibir la transmisión secreta, de la mente del maestro a la mente del discípulo. I shin den shin, de corazón a corazón. La misma práctica, la misma mente. La misma mente, la misma práctica.
Nadie puede cambiar este secreto con sus conceptos. Si lo recibe, lo transmitirá, a su vez, a la generación siguiente. Como la llama de una antorcha que pasa de mano à en mà. Com la flama que Deshimaru va portar a Europa fa més de cinquanta anys, i que s’ha estès pel continent. Els anys passen, i si algunes torxes tremolen i s’apaguen, n’hi ha de noves que la continuaran transmetent. Tal és l’essència de Buda que ens ha arribat fins avui.
Una vegada hi havia un mestre arquer, a qui el seu deixeble volia demostrar el seu mestratge. I un dia, en el camp de tir, el deixeble va seguir amb la mirada com el mestre s’allunyava pel camí, i quan era a una distància de cent metres, el va cridar pel seu nom. En el moment que el mestre es va girar, el deixeble li va disparar una fletxa directa al cor. El mestre, que només duia una llança, la va llançar dirigida al cor del deixeble. La punta de la fletxa i la de la llança es toquen en ple vol. I shin den shin. Del meu cor al teu cor. La vida i la mort expressades en un gest.
En el Zen, pràctica i principi es toquen de la mateixa manera. Foscor i llum, font i afluents, essència i diferència, ku i shiki, es troben, coincideixen, i es penetren mútuament. La funció de cada paraula és diferent. Però quan s’ajusten perfectament, és l’equilibri, és la Via del Zen.
foto: Bernat Casero