Dojo Zen | Budismo Zen en Barcelona | Fukanzazengi

Fukanzazengi. Per a la difusió universal de la pràctica de zazen. El Mestre Dogen (1200-1256) el va escriure als vint-i-vuit anys, quan va tornar al Japó per fundar el Zen Soto. Traducció: Lluís Salas.

La Via és fonamentalment perfecta, ho penetra tot. Per què hauríem de mantenir-nos en la pràctica i en l’experiència? L’autèntic vehicle, el Dharma, existeix naturalment. Per què hauríem d’esforçar-nos en estudiar-lo? A més, la naturalesa de Buda està més enllà de la pols del món. Qui podria creure que existeix un mitjà per a desempolsar-la? Si, en general, no ens allunyem gaire de la condició normal: de què serveix un entrenament rigorós?

Tanmateix, només que hi hagi una desviació d’una centèsima o d’una mil·lèsima, ens allunyem tant com ho està el cel de la terra. Si es manifesta la més petita preferència, o la més petita antipatia, l’esperit es perd en la confusió. Orgullosos de la nostra comprensió i sadollats de realització, creiem veure la naturalesa de les coses i estar en possessió de la veritat, hem adquirit un zel capaç de penetrar el cel. Estem vagant per remotes esferes intel·lectuals, tractant d’entrar-hi amb el pensament quan, en realitat, hem perdut completament el vigorós camí que fa sorgir la naturalesa de Buda.

¿És necessari que parli de Buda, que posseïa el coneixement innat? Encara se sent la influència dels sis anys que va viure assegut en lotus, en una immobilitat total. ¿I de Bodhidharma, el transmissor de la postura de zazen, de qui fins avui es conserva el record dels seus nou anys de meditació davant d’una paret? Si ha estat així amb els sants de l’antiguitat, per què els homes d’avui no haurien de poder fer el mateix esforç?

En conseqüència, heu d’abandonar una pràctica fonamentada en la comprensió intel·lectual, que corre darrere les paraules i les segueix al peu de la lletra. Heu d’aprendre a fer mitja volta i dirigir la vostra llum vers l’interior, per il·luminar la vostra veritable naturalesa. El cos i l’esperit s’esvairan per si mateixos, i apareixerà el vostre rostre original. Si volem aconseguir el que és inefable, hem de practicar el que és inefable ara mateix.

Per a practicar el zen convé una cambra silenciosa. Mengeu i beveu sòbriament. Rebutgeu tot compromís, i abandoneu qualsevol assumpte. No penseu: “Això està bé, això està malament.” No prengueu partit ni a favor, ni en contra. Atureu tots els moviments de la ment, voluntat i consciència. No jutgeu imatges, pensaments, ni reflexions. No tingueu cap desig de tornar-vos Buda. Si no ho féssiu així, quina diferència hi hauria entre estar assegut o estirat?

Estenem una catifa en el lloc on ens asseurem, i hi col·loquem un coixí rodó al damunt; podem seure en la postura del lotus complet, o en la postura del mig lotus. Per seure en la postura completa del lotus, primer posem el peu dret sobre la cuixa esquerra, després posem el peu esquerre sobre la cuixa dreta. Per seure en la postura del mig lotus, posem simplement el peu esquerre sobre la cuixa dreta.

Vestim-nos amb roba folgada i neta. Aleshores posem la mà dreta sobre el peu esquerre, i la mà esquerra sobre el palmell de la mà dreta. Els polzes es toquen, i s’aguanten l’un en l’altre. Asseguem-nos correctament, amb l’esquena recta. Sense inclinar-nos ni a l’esquerra, ni a la dreta, ni endavant, ni endarrere. Les orelles han d’estar alineades amb les espatlles, i el nas alineat amb el melic, posem la llengua contra el paladar i mantinguem els llavis i les dents tancades, mantinguem els ulls oberts, respirem suaument pel nas. Quan ja s’ha estabilitzat la postura asseguda, fem una exhalació completa i ens balancegem a esquerra i a dreta. Asseguts immòbils com muntanyes i amb el pensament mes enllà del pensament. Com podem pensar mes enllà del pensament? És diferent de pensar. Aquest és justament el punt clau de zazen.

El zazen de què parlo no és només l’aprenentatge de la concentració, és la pacífica i joiosa porta del Dharma, és la pràctica-realització d’un despertar perfecte. Zazen és la manifestació de la realitat última. Trampes i trames no el podran aconseguir mai. Així que hagueu obtingut el seu cor, sereu semblants al drac quan entra a l’aigua, i semblants al tigre quan s’endinsa a la muntanya. Recordem que mentre practiquem zazen, es manifesta el veritable Dharma, que ja ens deslliura de l’ensopiment i de la distracció.

Quan ens aixequem, ho fem movent-nos lentament, incorporant-nos calmadament, no ho hauríem de fer amb presses o violentament. Veiem que en el passat, aquells que transcendiren el comú i transcendiren el sagrat, i aquells que van morir asseguts o dempeus, confiaven plenament en el seu poder. Encara més, l’obertura a la il·luminació, en l’avinentesa produïda per un dit, un pal de bandera, una agulla, o una maça; l’acompliment de la realització gràcies a un caçamosques, un puny, un bastó, o un crit, no pot ser mai comprès pel pensament dualista de l’home. Com es podria conèixer per poders místics, o per pràctica i experiència? Està més enllà del que l’home sent i veu, ¿no és, potser, un principi anterior als coneixements i a les percepcions?

Dit això, tant se val que se sigui intel·ligent o no. No hi ha diferència entre l’estúpid i l’espavilat. Quan ens concentrem amb una ment unificada en la pràctica de zazen, això es vertaderament seguir la Via. La pràctica/experiència és pura per naturalesa. Les accions són més justes i constants, és una qüestió de quotidianitat.

En conjunt, tant a l’Índia com a la Xina, i en totes direccions, mantenen la postura de Buda, i només són indulgents en els respectius rituals religiosos. Tots són fervorosos devots de la meditació asseguda, i s’hi lliuren tranquil·lament. Malgrat que es digui que hi ha tantes diferències com homes, tots segueixen la Via de la mateixa manera, practicant zazen. Per què abandonar el seient que us està reservat a casa, per errar per les terres polsegoses d’altres reialmes? Un sol pas en fals i ens separem del moment present. Hem tingut la sort única de néixer en forma humana. No perdem el temps. Aportem la nostra contribució a l’obra essencial de la Via de Buda. Qui buscaria un plaer inútil en la flama sorgida del sílex? Forma i substància són com la rosada damunt l’herba, el destí és com un llamp: s’esvaeixen en un instant.

Jo us imploro, nobles amics, a aprendre de l’experiència. No ens acostumem a les imatges, que després fan que ens desmaiem davant d’un drac real. Esforcem-nos devotament en cercar la veritat, que és accessible directament. Reverenciem aquells que s’han dedicat a l’estudi sense intenció de profit. Harmonitzem-nos amb la budeïtat dels budes. Siguem merescuts successors del samadhi dels patriarques. Si practiquem així molt de temps, esdevindrem com ells mateixos. La casa del tresor s’obrirà naturalment, i serem lliures de rebre-ho i usar-ho segons el nostre lliure albir.